L'origen de la festa de les Falles es remunta a
l'antiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vespres de la festa
del seu patró San José, cremaven enfront dels seus tallers, en els
carrers i places públiques, les andròmines velles i inservibles
juntament amb els artilugios de fusta que empraven per a elevar els
candiles que els il·luminaven mentre treballaven en els mesos d'hivern.
Per aqueix motiu el dia de la cremà (moment en el qual cremen els
monuments fallers) sempre coincideix amb el dia 19, Festivitat de San
José.
En el segle XVIII, les Falles es reduïen a piras de materials
combustibles que rebien el nom de Falles i cremaven al vespre de la
vespra de San José.
Aquestes Falles van ser evolucionant i carregant-se de sentit crític
i irònic, mostrant-se sobretot en els monuments fallers escenes que
reproduïen fets socials censurables i critica social sempre amb sentit
de l'humor.
Sobre 1870 es va perseguir durament els festejos populars com el
Carnaval i les Falles.
Aquesta pressió va provocar que en 1885 sorgira
un moviment en defensa de les tradicions típiques, atorgant la revista
"La Traca" premis als millors monuments fallers. Aquest fet va provocar
la competició entre els veïns i va donar lloc al naixement de la falla
artística, on no desapareixia la crítica, però predominava la
preocupació estètica.
En 1901, el propi Ajuntament de València, va atorgar els primers
premis municipals a les millors Falles. Aquest va ser el començament de
la unió entre el poble i el poder polític, evolucionant amb passos
engegantits aquesta festa popular en nombre, estructura i organització.
LES FALLES AVUI
València, exemple de modernitat, port del Mediterrani i cabdal de
grans esdeveniments, es transforma al març per a convertir-se en una
ciutat lliurada a la seua festa, a la música i a la pólvora.
Les Falles, les festes del foc per excel·lència, es mantenen des de
fa segles tan espectaculars, desmesurades i barroques com el propi
valencià. En les albors de l'hivern, la ciutat es tenyeix del color de
les flors i de la pólvora per a rebre la primavera i a més d'un milió de
visitants, que entre la música de les bandes i el baluern de les
mascletàs recorren els monuments fallers, enguany més de 700. No obstant
això, no cal oblidar que durant aqueixos dies, també es pot gaudir de
les exposicions del Institut’Valencià d Art Modern (IVAM) i del Museu de
Belles Arts San Pío V, visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències i
fins i tot descobrir l'ànima marinera de la ciutat degustant una bona
paella després de la mascletà.
L'Exposició del Ninot, la plantà, la Cavalcada del Regne, els
castells de focs artificials, l'Ofrena de flors a la Verge i la Nit del
Foc, són algunes d'algunes de les imprescindibles cites falleres.
El més tradicional és recórrer els carrers de la ciutat contemplant
les falles, mentre es gaudeix d'una exquisida xocolata amb bunyols de
carabassa.
El dia 15 de març comença la plantà i el 16 a les vuit del matí ja
està cada falla en el seu lloc, més de 700 monuments alguns de 25 metres
d'altura.
L'art i la sàtira es conjuguen en uns monuments que durant la
setmana fallera, del 12 al 19 de març, s'alcen en cadascuna dels carrers
i cantons de la ciutat i en els quals es critica i caricaturitza vida
social i política. Com cada any la cridà, la invitació de les falleres
majors de València, Marta Agustín i María Berbel, a participar en les
Falles, ha estat el pistoletazo d'eixida de les celebracions falleres.
Com presagi primaveral, les Falles es viuen en el carrer pel bon
temps que normalment fa i perquè la ciutat es converteix, tota ella, en
per als vianants. El so de la música festera i l'olor a la pólvora i a
les flors acompanyen a altra aroma típicament fallera per als
valencians: el dels bunyols. El més tradicional és recórrer els carrers
de la ciutat contemplant les falles, mentre es gaudeix d'una exquisida
xocolata amb bunyols de carabassa.
Des del 1 de març a València, tot el món té una cita a les dues en
la plaça de l'Ajuntament per a veure la mascletà, la simfonia del
soroll. Les mascletà és un espectacle per als sentits: s'escolten els
masclets, es veu el foc i el fum i s'olora la pólvora, però sobretot se
sent la vibració que puja per les cames i recorre tot el cos.