La censura y censor

La censura, segons el DRAE, és la intervenció que pràctica el censor en el contingut o en la forma d'una obra atenent a raons ideològiques, morals o polítiques.

 En un sentit ampli es considera com supressió de material de comunicació que pot ser considerat ofensiu, nociu, inconvenient o innecessari per al govern o els mitjans de comunicació segons el determinat per un censor.

La paraula censura prové de la paraula llatina censor, el treball de dos romans, el deure dels quals consistia a supervisar el comportament del públic i la moral, per tant, censuraven la forma d'actuar.

 Censura moral És l'eliminació de materials que són obscens o d'altra manera considera moralment qüestionable. La pornografia, per exemple, és sovint censurada. En aquesta lògica, especialment la pornografia infantil, que és il·legal i censurat en moltes jurisdiccions del món.

 Censura militar És el procés de manteniment de la Intel·ligència militar i tàctiques de caràcter confidencial i lluny de l'enemic. Això s'utilitza per a contrarestar l'Espionatge, que és el procés de recopilar informació militar. Molt sovint, els militars també procuren la supressió d'informació políticament inconvenient, fins i tot si aquesta informació manca de la intel·ligència real o valor de combat tàctic.

 Censura política Es produïx quan els governs ocultin informació als seus ciutadans. Això se sol fer per a controlar a la població i impedir la lliure expressió que puguin fomentar la Rebel·lió. Altra versió de la censura és el fenomen de la desinformació que utilitza "pistes falses" per a distreure a la gent d'alguns temes. Altra qüestió controvertida. Vegi's per exemple al soldat Bradley Manning, qui eventualment podria ser condemnat a penes molt severes, si s'arriba a provar que va ser qui va subministrar còpia de milers de documents a WikiLeaks.

 Censura religiosa És el mitjà pel qual qualsevol material considerat ofensiu per una certa fe es retira. Això sovint implica una religió dominant forçant les limitacions de les menys freqüents. Per altra banda, una religió pot rebutjar les obres d'altres persones, quan creuen que el contingut no és apropiat per a la seva fe. Vegin-se també: Censura des de la religió i llibertat d'expressió i blasfemia.

Censura corporativa És el procés mitjançant el qual els editors de mitjans de comunicació corporatius intervenen per a interrompre la publicació d'informació que descriu el seu negoci o socis comercials en una llum negativa.

La censura se utilizta molt en:

•  Eritrea 

• Corea del Nord 

• Síria

•  Iran 

•  Guinea

•  Equatorial 

• Uzbekistan

•  Birmània 

• Aràbia Saudita 

• Cuba 

• Belarús

• En Dret, un censor és una persona que censura les publicacions, pel·lícules, comunicacions, etc. 

 

Origen del carnaval en España.

El carnaval a Espanya era originalment un ritu pagà, que es va incorporar més tard a les festes de l'església catòlica per a celebrar l'adéu als excessos i per a preparar-se per al dejuni durant la Quaresma. Aquestes festes tenen un significat especial a Espanya, ja que van estar prohibides en tot el país durant els 40 anys, amb la dictadura de Franco, encara que en certes parts d'Espanya havia celebracions clandestines, com a Cadis que es va emmascarar la celebració sota el nom del “festival local de Cadis”, i en altres parts se celebraven festes i balls de disfresses en cases privades. A l'acabar la dictadura la celebració del carnaval va tornar amb tot la seua esplendor. Les dates del Carnaval a Espanya depenen del calendari litúrgic, com en la resta del món, celebrant-se generalment durant el mes de febrer, quaranta dies abans de la Setmana Santa. Encara que aquestes festes no són tan famoses a nivell internacional com les de Rio de Janeiro, Venècia o New Orleans, durant la setmana del carnaval totes les ciutats celebren festes populars amb desfilades pels carrers, disfresses, música i màscares. Entre les celebracions del carnaval a Espanya les més conegudes són les de Cadis en la península, i en les Illes Canàries les de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària. Cadascuna amb una manera característica de celebrar aquesta llarga festa que dura diversos dies.

Origen del Carnaval.

La celebració del Carnaval té probablement el seu origen en festes paganes, com les quals es realitzaven en honor a Bacus, el Déu del vi, les saturnales i les lupercales romanes, o les quals es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte. Segons alguns historiadors, els orígens de les festes de Carnaval es remunten a les antigues Sumèria i Egipte, fa més de 5.000 anys, amb celebracions similars en l'època de l'Imperi Romà, des d'on es va difondre el costum per Europa, sent exportat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos que la colonizaron a partir del segle XV. Se suposa que el terme carnaval prové del llatí medieval "carnelevarium", que significava "llevar la carn" i que es referia a la prohibició religiosa de consum de carn durant els quaranta dies que dura la quaresma. En l'Edat mitja, tan inflexible en els dejunis, abstinències i cuaresmas, i amb persecucions a qui no respectaven les normes religioses, no obstant això, va renàixer el carnaval i es va continuar la tradició fins a l'actualitat en molts llocs del món. En aquesta època, se celebrava amb jocs, banquets, balls i diversions en general, amb molt menjar i molta beguda, amb l'objecte d'enfrontar l'abstinència amb el cos bé enfortit i preparat. En l'Espanya de l'època de la Conquesta i la Colònia ja era costum durant el regnat dels Reis Catòlics disfressar-se en determinats dies amb la finalitat de gastar bromes en els llocs públics. Més tard, en 1523, Carlos I va dictar una llei prohibint les màscares i emmascarats. De la mateixa manera, Felipe II també va portar a terme una prohibició sobre màscares. Va ser Felipe IV qui va restaurar elesplendor de les màscares.

La crisálida, per Andre.

Una negligència de Lara va propiciar la mort del seu fill. Es va desfer de tot el que l'hi recordara menys, sense saber per què, del company de jocs de Mario, un gat marró d'ulls quasi humans que mai se separava d'ell. Així va passar el temps, Lara va recobrar la quotidianitat de la seua vida i tot just es fixava en les anades i vingudes del felino que, per altra banda, l'observava des de les ombres. Lara teixia cada vesprada. Aquesta labor l'evadia de dolorosos records. L'animal, sempre a l'aguait, sempre vigilant, observava fascinat els gruixuts cabdells de colors; després la mirava a ella amb els seus ulls quasi humans. Aqueixa vesprada feia calor, Lara va deixar la labor i es va abandonar al somni. Quan el marit va entrar en el domicili receló del silenci reinante i, quan va treure el cap perva treure el cap per l'habitació va quedar paralitzat de terror: una gegantesca crisálida de colors presidia l'estada… El gat des d'un racó contempla l'escena satisfet, amb els seus ulls quasi humans…