Romanització de Hispania.

A l'antiguitat, la península ibèrica estava habitada per diferents pobles: els ibers i els celtes. Els ibers es van assentar a la costa mediterrània i els celtes a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica.

Els ibers vivien a prop dels rius, en poblats que estaven en zones elevades. Les cases eren petites i de planta rectangular. S'organitzaven en tribus governades per un reietó. Destacaven els nobles i els guerrers. La seva economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Practicaven la artesania i van desenvolupar una intensa activitat comercial. Les divinitats més importants eren femenines a las quals se`ls feien ofrenes. Incineraven els morts i n'introduïen les cendres en urnes.

La civilització ibèrica, amb llengua i escriptura pròpies, va ser el resultat de l'evolució de les poblacions neolítiques en contacte amb cultures de poblers indoeuropeus: fenicis i grecs. Els ibers no formaven una unitat política, i vivien en poblats emmurallats situats a prop d'un riu o un turó.

Els celtes eren un poble indoeuropeu que va arribar a la península Ibèrica entre els segles V i III aC, i es van assentar a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica, on van conviure amb els càntabres i els vascons. Vivien en castres, que eren poblats emmurallats i elevats. Les seves cases eren de planta circular, de pedra i tova i recobertes de palla. La seva conomia era bàsicament ramadera, tot i que practicaven l'agricultura i la caça. Especialistes en la metal·lúgia del ferro. S'organitzaven en famílies, aquestes en clans i aquests en tribus. Eren politeistes i adoraven els astres, els elements de la natura i alguns animals com a ra el cèrvol, el cavall i el brau. Incineraven els cadàvers com els ibers.

Els celtibers

Les primeres referències escrites sobre els celtíberos es deuen a geógrafos i historiadors greco-llatins (Estrabón, Tito Livio, Plinio i altres), encara que el seu estudi, que arranca del segle XV, no adquireix rang científic fins als inicis del segle XX (marquès de Cerralbo, Schulten, Taracena, Car Baroja, etc.), cobrant renovat impuls en els últims anys. Malgrat aquest excepcional patrimoni literari, encara avui es discuteixen aspectes claus per a la seua definició: els confines del seu solar, la seua veritable personalitat o la seua pròpia genealogia. Les fonts clàssiques són molt imprecises respecte al seu territori, encara que podem considerar que els celtíberos històrics es van estendre amb seguretat per les províncies de Sòria i Guadalajara, bona part de La Rioja, aquest de Burgos, oest de Saragossa i Teruel, potser nord de Conca i Astúries; diferents interpretacions amplien aquest marc cap a orient i occident. En Astúries podem trobar exemples de Taranis en la toponímia, menge Taranes(Pose), Toraño (Margolles), Tárano (Cangas de Onís) i Tarna. Poden ser considerats com un grup ètnic, ja que incorporen entitats menors (arévacos, titos, bells i lusones, resultant polèmica la inclusió de vacceos, pelendones i berones), sense que això signifique l'existència d'un poder centralitzat i ni tan sols d'una unitat política, salve potser, i de forma conjuntural, en ocasió dels esdeveniments militars del segle II a. C. Dau l'heterogeni de la informació literària i de les evidències arqueològiques de la cultura celtibérica, resulta difícil definir-los a partir d'un únic tret; no obstant això, ens consta que parlaven una mateixa llengua, el celtibérico, els testimoniatges escrits del qual (utilitzant l'alfabet ibèric), encara que tardans, s'estenen per un territori que ve a coincidir bàsicament amb el descrit.

Cronologia en la historia

Cronologia (del grec χρονο chronos, ‘temps’ i λογία logotips, ‘estudi’) és la ciència la finalitat de la qual és determinar els esdeveniments històrics; forma parteix de la disciplina de la Història.o conte de terror o de misteri és part d'una enciclopèdia portatil que ningú ha vist jamas i mai ho han demostrat d'aqueixa manera No hi ha succés en la història que no sorgisca d'uns altres que li hagen precedit i que no arribe ser origen d'altres més o menys importants. Totes les grans civilitzacions han adoptat diversos mètodes, utilitzant el curs dels cossos celestes, per a amidar el temps. El major o menor encert d'aquesta operació ha depès del major o menor avenç del poble respectiu en els coneixements astronòmics. També han influït en el còmput dels dies, mesos i anys, la religió, els historiadors i fins als hàbits polítics i civils dels pobles. No és d'estranyar que hagen resultat mètodes tan diferents. Farem un recorregut, en aquest text, dels principals sistemes. Des del punt de vista cronològic es denomina era a un esdeveniment fix i convencional des del qual es comença a contar els anys. Etimològicament aquesta paraula té diverses accepcions. La hi deriva de les llengües germàniques o de les llengües àrabs. Uns altres atribueixen la seua formació a la paraula llatina AERA, lletres inicials de ab exordio regni Augusti, amb les quals es designava la «era romana».

Estructura de un spot publicitari

Els principals components d'un anunci imprès són: -El titular: és el text més important i ha de cridar l'atenció. -La imatge principal: ha de ser cridanera, agradable i de bona grandària i qualitat. -El copy: breu text publicitari que resumeix el producte, servei o oferta. -L'eslògan: la frase de tancament que crida a l'acció. Molt directa. -El producte: pot ser la imatge principal o posar-se en menut. -La marca: generalment es mostra mitjançant el logotip. -Uns altres: contacte, pàgina web cupons d'oferta i descomptes, data límit, etc. Tot la resta sobra, llevat que tingues molt bones raons per a incloure'l.

Caracteristicas de la ciudad

Una ciutat és un àrea urbana amb alta densitat de població en la qual predominen fonamentalment la indústria i els serveis. Es diferencia d'altres entitats urbanes per diversos criteris, entre els quals s'inclouen població, densitat poblacional o estatut legal, encara que la seua distinció varia entre països. La població d'una ciutat pot variar entre unes poques centenes d'habitants fins a una desena de milions d'habitants. Les ciutats són les àrees més densament poblades del món, per exemple So *Paulo amb les seues prop de 20 milions d'habitants1 té una densitat poblacional aproximadament 7.160 habitants per quilòmetre quadrat, mentre que tot Brasil posseeix poc més de 22 *hab/km².