A l'antiguitat, la península ibèrica estava habitada per diferents pobles: els ibers i els celtes. Els ibers es van assentar a la costa mediterrània i els celtes a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica.
Els ibers vivien a prop dels rius, en poblats que estaven en zones elevades. Les cases eren petites i de planta rectangular. S'organitzaven en tribus governades per un reietó. Destacaven els nobles i els guerrers. La seva economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Practicaven la artesania i van desenvolupar una intensa activitat comercial. Les divinitats més importants eren femenines a las quals se`ls feien ofrenes. Incineraven els morts i n'introduïen les cendres en urnes.
La civilització ibèrica, amb llengua i escriptura pròpies, va ser el resultat de l'evolució de les poblacions neolítiques en contacte amb cultures de poblers indoeuropeus: fenicis i grecs. Els ibers no formaven una unitat política, i vivien en poblats emmurallats situats a prop d'un riu o un turó.
Els celtes eren un poble indoeuropeu que va arribar a la península Ibèrica entre els segles V i III aC, i es van assentar a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica, on van conviure amb els càntabres i els vascons. Vivien en castres, que eren poblats emmurallats i elevats. Les seves cases eren de planta circular, de pedra i tova i recobertes de palla. La seva conomia era bàsicament ramadera, tot i que practicaven l'agricultura i la caça. Especialistes en la metal·lúgia del ferro. S'organitzaven en famílies, aquestes en clans i aquests en tribus. Eren politeistes i adoraven els astres, els elements de la natura i alguns animals com a ra el cèrvol, el cavall i el brau. Incineraven els cadàvers com els ibers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario