Els contrastos de producció i de renda
Existeixen importants desequilibris interterritorials quant al volum i la distribució de la producció.
Així per exemple, deixant a part el cas de Ceuta i Melilla per la seua condició de Ciutats Autònomes, Catalunya i la Comunitat de Madrid representen més d'un terç de la producció interior; i si tenim en compte també l'aportació d'Andalusia i la Comunitat Valenciana, les altres dues regions més significades pel seu valor, el percentatge s'eleva fins al 55 %. És a dir, quatre Comunitats Autònomes concentren més de la meitat del PIB d'Espanya.
Per contra, l'aportació a PIB de les restants comunitats, excepte el País Basc, és interior en major o menor grau a la mitjana nacional.
Al seu torn, dins de cadascuna de les Comunitats Autònomes s'observen també grans disparitats internes. Les províncies més significades coincideixen, generalment, amb les comunitats més riques. A elles tan sols caldria afegir algunes províncies, com, per exemple, Burgos i Valladolid a Castella-Lleó, la contribució del qual és superior a la de la seua corresponent comunitat. D'igual forma, les províncies més deprimides solen situar-se en les regions la contribució de les quals al PIB és escassa.
Igualment, els contrastos es manifesten de forma evident dins de cadascuna de les províncies espanyoles, sobretot entre la capital i el mitjà rural.
El valor absolut de la producció no permet, no obstant això, conèixer el nivell de vida de la població, ja que aquest es troba molt condicionat per la grandària de cada regió. El grau de va desenvolupar econòmic s'amida més *ajustadamente a través del nivell de producció per habitant.
D'aquesta manera, tenint en compte el binomi producció població, Catalunya i Madrid segueixen significant-se, però ja no apareix Andalusia; això es deu al fet que el valor de la producció andalusa està molt relacionat amb la seua extensió i amb el seu pes demogràfic. Destaquen, no obstant això, altres comunitats que no ho feien anteriorment, tals com la Comunitat Foral de Navarra, Balears, País Basc, La Rioja i Aragó, els valors del qual del PIB per habitant són, com en el *ca¬sota de Catalunya i Madrid, superiors a la mitjana espanyola. Les regions interiors i del sud, sobretot Andalusia, Galícia, Extremadura i la Regió de Múrcia presenten els valors més baixos. El PIB per habitant de la regió més rica, la Comunitat de Madrid, és més del doble del de la més pobra, Extremadura.
Els contrastos de riquesa i desenvolupament entre unes comunitats i unes altres responen a l'estructura productiva dominant en cadascuna d'elles, fruit al seu torn de l'evolució seguida per la seua economia.
És evident que, en línies generals, i sense oblidar les enormes desigualtats superficials i demogràfiques entre unes regions i altres, coincideixen les Comunitats Autònomes més desenvolupades amb aquelles que l'activitat industrial té importància i el sector terciari presenta un fort pes, sobretot els serveis prestats a la producció i al turisme. Per contra, les comunitats menys desenvolupades es *co¬*rresponden amb aquelles en les quals existeixen estructures productives una miqueta tradicionals, és a dir, en les quals el sector primari ocupa un lloc destacat. Encara que també cal tenir en compte que hi ha hagut fortes modificacions en el sector primari, sobretot en els aprofitaments agraris i industrialització *agroalimentaria.
D'aquesta manera, i seguint aquest esquema general, les comunitats amb major especialització *agropesquera coincideixen amb les comunitats menys desenvolupades, com són Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Regió de Múrcia, Galícia, La Rioja, Aragó i Andalusia.
Existeixen importants desequilibris interterritorials quant al volum i la distribució de la producció.
Així per exemple, deixant a part el cas de Ceuta i Melilla per la seua condició de Ciutats Autònomes, Catalunya i la Comunitat de Madrid representen més d'un terç de la producció interior; i si tenim en compte també l'aportació d'Andalusia i la Comunitat Valenciana, les altres dues regions més significades pel seu valor, el percentatge s'eleva fins al 55 %. És a dir, quatre Comunitats Autònomes concentren més de la meitat del PIB d'Espanya.
Per contra, l'aportació a PIB de les restants comunitats, excepte el País Basc, és interior en major o menor grau a la mitjana nacional.
Al seu torn, dins de cadascuna de les Comunitats Autònomes s'observen també grans disparitats internes. Les províncies més significades coincideixen, generalment, amb les comunitats més riques. A elles tan sols caldria afegir algunes províncies, com, per exemple, Burgos i Valladolid a Castella-Lleó, la contribució del qual és superior a la de la seua corresponent comunitat. D'igual forma, les províncies més deprimides solen situar-se en les regions la contribució de les quals al PIB és escassa.
Igualment, els contrastos es manifesten de forma evident dins de cadascuna de les províncies espanyoles, sobretot entre la capital i el mitjà rural.
El valor absolut de la producció no permet, no obstant això, conèixer el nivell de vida de la població, ja que aquest es troba molt condicionat per la grandària de cada regió. El grau de va desenvolupar econòmic s'amida més *ajustadamente a través del nivell de producció per habitant.
D'aquesta manera, tenint en compte el binomi producció població, Catalunya i Madrid segueixen significant-se, però ja no apareix Andalusia; això es deu al fet que el valor de la producció andalusa està molt relacionat amb la seua extensió i amb el seu pes demogràfic. Destaquen, no obstant això, altres comunitats que no ho feien anteriorment, tals com la Comunitat Foral de Navarra, Balears, País Basc, La Rioja i Aragó, els valors del qual del PIB per habitant són, com en el *ca¬sota de Catalunya i Madrid, superiors a la mitjana espanyola. Les regions interiors i del sud, sobretot Andalusia, Galícia, Extremadura i la Regió de Múrcia presenten els valors més baixos. El PIB per habitant de la regió més rica, la Comunitat de Madrid, és més del doble del de la més pobra, Extremadura.
Els contrastos de riquesa i desenvolupament entre unes comunitats i unes altres responen a l'estructura productiva dominant en cadascuna d'elles, fruit al seu torn de l'evolució seguida per la seua economia.
És evident que, en línies generals, i sense oblidar les enormes desigualtats superficials i demogràfiques entre unes regions i altres, coincideixen les Comunitats Autònomes més desenvolupades amb aquelles que l'activitat industrial té importància i el sector terciari presenta un fort pes, sobretot els serveis prestats a la producció i al turisme. Per contra, les comunitats menys desenvolupades es *co¬*rresponden amb aquelles en les quals existeixen estructures productives una miqueta tradicionals, és a dir, en les quals el sector primari ocupa un lloc destacat. Encara que també cal tenir en compte que hi ha hagut fortes modificacions en el sector primari, sobretot en els aprofitaments agraris i industrialització *agroalimentaria.
D'aquesta manera, i seguint aquest esquema general, les comunitats amb major especialització *agropesquera coincideixen amb les comunitats menys desenvolupades, com són Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Regió de Múrcia, Galícia, La Rioja, Aragó i Andalusia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario