La Antartida.

L'Antàrtida (del grec ανταρκτικως «*antarktikos», "oposat a àrtic"), també denominat Continent Antàrtic o Antàrtica, és el continent sobre el qual es troba el Pol Sud. La definició més comuna comprèn com Antàrtida els territoris al sud del paral·lel 60º S, que coincideix amb la zona sota el Tractat Antàrtic. Atenent més a la geografia física, el límit estaria en la Convergència Antàrtica, incloent per exemple les illes *Georgias del Sud i *Sandwich del Sud (prop del continent americà). Té una forma quasi circular de 4.500 km de diàmetre sobre la qual sobresurt una estreta península en forma de "S", projectada cap a l'extrem austral de *Sudamérica.



És el continent més elevat de la Terra, amb una altitud terme mitjà de 2.000 *msnm. Alberga al voltant del 80% de l'aigua dolça del planeta. És també el continent amb el terme mitjà d'humitat més baix de la Terra i el de temperatura terme mitjà més baixa.



El punt més alt del continent és el Massís *Vinson, amb 4.900 *msnm. El munte *Erebus és un volcà actiu de l'Antàrtida situat en la costa oriental d'illa de *Ross. La seua elevació és de 3.794 *msnm.



Part de l'Antàrtida es troba coberta per un gegantesc *indlandsis; l'espessor terme mitjà del gel que cobrix el continent és de 2.500 m; el màxim espessor registrat és de 4.776 m, en la Terra *Adelia (69°54′S 135°12′I / -69.9, 135.2), el que equival a quasi 5 km de gel sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. AL *indlandsis o casquet glacera de l'Antàrtida correspon aproximadament el 90% de la *criósfera del planeta Terra.



En certes zones, el mantell glacera supera àmpliament els límits del continent, formant extenses barreres de gel permanent sobre les grans badies de l'Oceà Glacera Antàrtica. Les més importants són la barrera de gel de *Ross, la barrera de *Ronne, la barrera de *Filchner i la barrera de *Larsen A (la Barrera de gels *Larsen B es va fondre totalment en el 2002 a causa del escalfament global). En certes zones de contacte del límit exterior de les esmentades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides, cridades *polinias. Aquest fenomen es deu a l'ascensió dels corrents càlids submergides en la Convergència Antàrtica, que, al xocar amb aquestes barreres, es troben forçades a ascendir. La més coneguda de les *polinias és la situada en el Mar de *Weddell.